MASCULINE
SINGULAR
Nom.
ēmūniens
Gen.
ēmūnientis
Dat.
ēmūnienti
Acc.
ēmūnientem
Abl.
ēmūniens
Voc.
ēmūnienti
PLURAL
Nom.
ēmūnientes
Gen.
ēmūnientium
Dat.
ēmūnientibus
Acc.
ēmūnientes
Abl.
ēmūnientes
Voc.
ēmūnientibus
FEMININE
SINGULAR
Nom.
ēmūniens
Gen.
ēmūnientis
Dat.
ēmūnienti
Acc.
ēmūnientem
Abl.
ēmūniens
Voc.
ēmūnienti
PLURAL
Nom.
ēmūnientes
Gen.
ēmūnientium
Dat.
ēmūnientibus
Acc.
ēmūnientes
Abl.
ēmūnientes
Voc.
ēmūnientibus
NEUTER
SINGULAR
Nom.
ēmūniens
Gen.
ēmūnientis
Dat.
ēmūnienti
Acc.
ēmūniens
Abl.
ēmūniens
Voc.
ēmūnienti
PLURAL
Nom.
ēmūnientia
Gen.
ēmūnientium
Dat.
ēmūnientibus
Acc.
ēmūnientia
Abl.
ēmūnientia
Voc.
ēmūnientibus
ēmūniens adj. pres. part. II cl.
---CACHE---
Our sites
- Dizionario italiano
- Grammatica italiana
- Verbi Italiani
- Dizionario latino
- Dizionario greco antico
- Dizionario francese
- Dizionario inglese
- Dizionario tedesco
- Dizionario spagnolo
- Dizionario greco moderno
- Dizionario piemontese
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis
Our mobile applications
Android