Donazione

impertitus


adjective perfect infinitive

See the translation of this word



MASCULINE
SINGULAR
Nom.
impertitus
Gen.
impertiti
Dat.
impertito
Acc.
impertitum
Abl.
impertito
Voc.
impertite
PLURAL
Nom.
impertiti
Gen.
impertitōrum
Dat.
impertitis
Acc.
impertitos
Abl.
impertitis
Voc.
impertiti
FEMININE
SINGULAR
Nom.
impertită
Gen.
impertitae
Dat.
impertitae
Acc.
impertitam
Abl.
impertitā
Voc.
impertită
PLURAL
Nom.
impertitae
Gen.
impertitārum
Dat.
impertitis
Acc.
impertitas
Abl.
impertitis
Voc.
impertitae
NEUTER
SINGULAR
Nom.
impertitum
Gen.
impertiti
Dat.
impertito
Acc.
impertitum
Abl.
impertito
Voc.
impertitum
PLURAL
Nom.
impertita
Gen.
impertitōrum
Dat.
impertitis
Acc.
impertita
Abl.
impertitis
Voc.
impertita

‹ impertitus
imperturbābĭlis ›

Browse the dictionary

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
impertĭor tr. v. IV conjug.
impertĭor dep. tr. v. IV conjug.
impertītĭo fem. noun III decl.
impertitūrūs adj. fut. part.
impertitus adj. perf. part. I cl.
impertitus adj. perf. inf.
imperturbābĭlis adj. II cl.
imperturbātĭo fem. noun III decl.
imperturbātus adj. I cl.
impervĭus adj. I cl.
impĕs masc. noun III decl.
impĕtens adj. pres. part. II cl.
impĕtĭbĭlis adj. II cl.
impĕtĭbĭlis adj. II cl.
impĕtīgĭnōsus adj. I cl.
impĕtīgo fem. noun III decl.
impetitūrūs adj. fut. part.
impetitus adj. perf. part. I cl.
impetitus adj. perf. inf.
impĕto tr. v. III conjug.
{{ID:IMPERTITUS200}}
---CACHE---
Olivetti Media Communication
Our sites
En français
In english
In Deutsch
En español
Em portugues
По русски
Στα ελληνικά
Ën piemontèis
Our mobile applications
Android